“Fa un parell de dies que vam tornar del viatge fotogràfic a Islàndia que organitzo juntament amb AUSTRALphoto i Descobrir Tours. Aquí teniu la crònica de la nostra aventura i unes quantes imatges perquè jutgeu vosaltres mateixos si hem aconseguit tornar de la nostra expedició boreal fets uns veritables víkings. “
Portàvem unes quantes hores de vol quan per fi vam albirar una plana blanca entre els núvols. En la seva orografia despuntaven formacions muntanyoses i serpentejaven rius blau fosc.
Un aventurer grup de futurs víkings m’acompanyava. En el moment d’aterrar, no érem encara del tot conscients de l’aventura que aquell inhòspit lloc ens reservava. No obstant això, es respirava emoció en l’ambient, i aquella primera posta de sol que banyava el paisatge només arribar augurava dies plens de llocs meravellosos, de curiosa fauna i situacions inesperades…
Aurora boreal al far de Gardur, Península de Reykjanes
La primera nit ens va agafar gairebé per sorpresa nostra primera aurora. Impressionant va ser l’espectacle de llum que ens va embadalir davant dels fars de Gardur (península de Keflavík). La dama verda va dansar davant els nostres objectius abans que la primera tempesta de neu caigués sobre nostre. El canviant temps d’Islàndia ens va colpejar a la cara i ens va deixar durant diverses nits amb el record d’aquella primera aurora, ja que el temps no va trigar a empitjorar.
Els pronòstics meteorològics no ho podien dir més clar: “storm, after storm, after storm!” (Tempesta rere tempesta, rere tempesta). Durant els 10 dies que va durar el viatge vam tenir un parell d’alertes grogues i dues més d’alerta taronja: això és tempesta amb vents huracanats, pluja i neu. La travessa es tornava mogudeta i requeria de la nostra màxima precaució, però alhora, aquest clima hivernal extrem ens va proporcionar unes llums i atmosferes d’allò més variades. No obstant això, el millor va ser que tot i el mal temps, vam ser capaços de visitar fins i tot més llocs dels que teníem previstos i vam aprendre a viure la terra d’una manera més visceral.
Volcà Snaefells des de la costa de Arnastapi, a la península de Snaefellsness
Els primers dies, les nevades ens van regalar paisatges monocroms, únicament alterats pels tons variats dels cavalls islandesos i de llums vermelloses del cel amenaçador, seguides d’uns dies en què la pluja va fondre una mica el paisatge i vam poder veure els colors reals de cada indret. El vent, per la seva banda, movia les aigües del mar amb fúria, i en algun cas vam poder fins i tot comprovar com el curs del riu canviava de direcció, pujant pendent amunt.
També vam poder gaudir de la fauna salvatge. Tot i que és cert que a l’estiu es pot gaudir de la presència de nombroses espècies d’aus, a l’hivern unes poques, com ara el fulmar boreal o algunes espècies de gavines i oques, romanen. També vam gaudir de les anades i vingudes de les foques a les aigües més calmades i fins i tot vam tenir la sort d’observar una manada de rens buscant aliment en els líquens de les roques.
Renus (tarandus tarandus) al sud-est d’Islàndia
El nostre recorregut ens va portar a conèixer el sud i part de l’oest de l’illa de foc i gel, passant per fumaroles, cascades i penya-segats, canons, platges i glaceres. Ens vam deleitar amb els trolls de pedra i altres formacions de roca basàltica i vàrem caminar per llacs i platges plenes d’icebergs. Fins i tot, vam iniciar el nostre propi viatge al centre de la Terra, endinsant-nos, després d’una excursió per la glacera més gran d’Islàndia (el Vatnajökull), a les curioses coves de gel que forma l’aigua de la glacera al fondre’s i obrir-se camí vessant avall. També vam ser testimonis de l’ús de l’energia geotermal en la vida diària, com ara obtenir aigua calenta a les cases o fins i tot coure pa amb l’energia que emana del sòl.
Badia glacial Jökulsárlón, on mor la llengua de la glacera Breiðamerkurjökull, un dels que formen el gran Vatnajökull
No hi ha dubte que Islàndia és una terra plena de màgia, vida, condicions extremes i en constant creixement. No és estrany que es digui que és habitada per elfs i trölls, i que segueixin explicant llegendes d’esperits i bruixeria, ja que dóna la sensació que en qualsevol moment un ésser místic i protector dels bells paratges pugui aparèixer darrere d’una roca, mentre som observats pels omnipresents Hrafn (corbs), una enorme i fosca au que guarda un estret lligam amb els islandesos, en ser una de les poques aus que romanen a l’hivern i al ser considerats com l’ajuda que Flóki (el primer poblador de l’illa), va obtenir per al descobriment d’Islàndia, passant aquest a ser conegut pel nom de Hrafna-Flóki (corb-Floki).
Sens dubte aquest grup d’aventurers que em van acompanyar han conegut aquesta sensació i han tornat convertits en veritables Víkings, després d’un viatge intens, ple de màgia i aventures. Moltes gràcies Carme, Pep, Cristina, Jesús i Xavier, per compartir aquesta experiència amb mi, ¡¡¡Espero que ho hagueu gaudit al màxim !!!
Aquí us deixo una selecció variada dels paisatges qe vam poder fotografiar:
You might also like
Leave a reply