No és cap secret que l’ésser humà és malgastador, egoista i una espècie de plaga per al nostre planeta. El sobrepoblem, el contaminem i fem servir els seus recursos al nostre capritx. El discurs sostenible existeix i vull pensar que cadascú intenta posar el seu minúscul gra de sorra a la conservació del medi ambient, però cal una consciència global, un despertar per a aquells que creuen que importa més un benefici econòmic temporal que la supervivència del planeta.
És lícit pensar que nosaltres com a individus no podem canviar res? Poden “els de dalt” arribar a pensar més en el benefici de la vida sobre els seus interessos econòmics? Podria la societat arribar a fer tant soroll com per ser escoltats? No ho tinc molt clar i en aquest aspecte sóc més aviat negativa però almenys caldrà intentar-ho, no?
A continuació, he volgut compartir amb vosaltres aquest decàleg dels valors sostenibles, que he trobat en un número antic de National Geographic, perdut en l’oblit d’una biblioteca i desaparegut dels arxius de la web oficial. L’he trobat d’allò més interessant i m’he permès reviure-ho i ampliar-lo una mica al meu estil i amb les meves paraules.
Aquests 10 punts poden ser interessants tant de cara al polític com a dissenyador i fins i tot als consumidors de productes. Alguns, estan a les nostres mans i crec que us poden ser útils de revisar:
DURADA
Necessitem produir productes de qualitat, amb una vida útil el més llarga possible. Si no és així, si no duren, cal produir més, malbaratar més i generar més residus: Les coses que no duren no són sostenibles.
* L’obsolescència programada dels productes en benefici econòmic d’uns pocs no és fidel a aquest valor i compromet la salut del nostre planeta.
RENOVABILITAT
Si cada dia surt el Sol… Per què no aprofitar-ho?
Cal prioritzar l’ús dels recursos i energies renovables que tenim al nostre abast. Són moltes les propostes que vénen apareixent en els últims anys, però es veuen truncades per falta de recursos i per l’interès de les grans companyies energètiques, les quals no troben interès en perdre el seu enorme flux d’entrada de capital.
SEPARABILITAT
Separació en origen, recollida selectiva. Els components dels residus han de ser fàcilment separables ja que requereixen un tractament diferenciat. Un plàstic, un cartró i un vidre poden posteriorment reciclar-se per crear nous productes.
RECICLATGE
La recuperació comença en el disseny i per tant des de la mateixa concepció del producte s’ha de pensar no només en la seva usabilitat, sinó en què passa quan aquest producte ja no és útil al seu comprador. Cal pensar en com el disseny i els materials d’aquest producte poden contribuir a crear un millor “postproducte”.
REUTILITZACIÓ
Quantes persones canvien de telèfon mòbil només perquè el seu model ha quedat antiquat? O un nou model de sabatilles, consola de videojocs, càmera fotogràfica, etc.? Els productes s’han creat per a ser utilitzats i cal fer-ho aprofitant al màxim la seva vida útil abans de desfer-nos d’ells. Esgotar la vida útil dels productes és una cosa previa a la seva reciclatge.
ESTALVI
No només hi ha l’estalvi econòmic: també de pot estalviar espai, temps i recursos i d’aquesta manera, allargar la vida dels productes i recursos escassos. Un exemple diari el trobem en l’aigua que gastem diàriament. En rentar-nos les dents sense anar més lluny: Si ho fem sense economitzar l’aigua i la deixem córrer amb l’aixeta oberta, estem malbaratant litres i litres gairebé sense adonar-nos. Exactament el mateix benefici traiem d’omplir un got d’aigua per la meitat i utilitzar-lo al glopejar. Hem estalviat ha una gran quantitat d’aigua en aquest procés.
INNOCUÏTAT
De vegades adquirim productes que són més econòmics en comparació als d’altres botigues o marques. És important pensar en la nostra economia, però també ho és pensar en la nostra salut i les repercussions al medi ambient. El plàstic tou en recipients d’emmagatzematge i alimentació, el conglomerat dels mobles, l’oli de palma en els aliments, i un llarg etcètera poden resultar tòxics per a l’ésser humà i/o el medi ambient. Necessitem un mercat que produeixi únicament productes de qualitat i lliures de toxicitat.
SUFICIÈNCIA
Menys és més. Tenir moltes coses no ens farà més feliços ni millors que els altres. El més ric i el més pobre són iguals després de l’últim alè. Aquestes són necessitats absurdes que ens ha creat la publicitat i la televisió: La imatge del distingit home de negocis en un descapotable vermell, dives que riuen embotides en vestits elegants, collarets de perles i perfums cars. El guanyador de la loteria que és feliç perquè ho té tot. Els meus dies més feliços els he passat en plena natura, a dies de qualsevol comoditat i amb tot el necessari en una motxilla a la meva esquena. La suficiència evita el malbaratament i el consum innecessari.
GRATIFICACIÓ
Gaudir de les coses senzilles. El plaer resideix en la senzillesa. El consumisme ens devora però si ens adonem, podem gaudir més d’un passeig per la costa que d’una tarda de malbaratament desmesurat. La naturalesa ens brinda mil espectacles que ens esperen entre les flors dels prats, en una brisa d’estiu, entre el cantar dels ocells vespertins o sota la llum de les estrelles.
COMPARTICIÓ
Imaginem un grup de persones que van d’excursió a la muntanya. Tenen 5 hores de cotxe i són 10 persones. No seria fantàstic si poguessin anar en dos cotxes en comptes de en 5? S’estalviarien diners, contaminarien menys, passarien una estona més agradable durant el llarg trajecte i un cop al lloc, deixarien lliure més espai per a altres persones que volguessin estacionar. Compartir és gratificant i millora l’eficiència, produint menys residus i estalviant temps i diners.
EQUITAT
Fer ús del comerç just, basat en unes condicions laborals i salaris adequats, el respecte pel medi ambient, la no explotació infantil i la igualtat entre gèneres i alhora practicar un consum responsable, millorant així les condicions de vida dels éssers humans, els animals i el medi ambient, apostant per productes que contribueixin a la conservació del medi ambient i la igualtat social.
EFICIÈNCIA
L’eficiència implica una relació positiva entre l’ús dels recursos d’un projecte o idea i els resultats assolits. De cara al dissenyador, crear productes que, a un cost baix, generin un benefici elevat per al comprador. De cara al nostre dia a dia per altra banda, podríem parlar d’aconseguir un objectiu que ens hem plantejat utilitzant els mitjans disponibles en el menor temps i cost possible, optimitzant els recursos al màxim.
** Adaptació del “decálogo de valores sostenibles”, que apareix com a part del reportatge “Habitar el mundo”, d’Eva van den Berg. National Geographic, octubre de 2004