Coneguts popularment sota el nom d’estels fugaços, els meteors són partícules residuals (generalment de cometes) de la mida d’un gra de sorra, que giren entorn del Sol, i que al entrar dins de l’atmosfera, cremen i es desintegren. Aquest moment de combustió dona lloc al nostre “estel fugaç”.
Com un es pot imaginar, un fenomen d’aquesta característica, és molt difícil de preveure amb precisió i com a conseqüència, no serà fàcil de fotografiar. Aquest desembre però, tenim l’oportunitat de gaudir d’una de les pluges d’estels més importants de l’any, les Geminides, que ens permetràn gaudir d’aquest espectacle de forma garantitzada.
A mi m’agrada comparar la fotografia de meteors amb la captura de llamps durant una tempesta. Per una banda, no podem prémer el disparador quan veiem el llamp, doncs si has vist el llamp es que no ha sortit a la foto i per tant, t’ha d’enganxar disparant. Per altra banda, si sabem quan hi ha una tempesta, augmentem les nostres possibilitats d’èxit, doncs ens podem preparar a temps per a la sessió, trobar la localització idònia i preparar tos els materials i paràmetres necessaris. Només hem d’esperar que la resta ho posi la natura.
I això és lo bo de les pluges d’estels! Ja no es tracta d’un meteor espontani, sinó que sabem que en seran molts, sabem la data en la que es deixaran veure i sabem d’on venen per la seva constel·lació radiant (que marca la zona aproximada don semblen aparèixer els meteors).
Durant l’any se succeeixen diverses pluges d’estels, les quals reben el nom de la seva constel·lació radiant (potser la més coneguda son les Perseides, també conegudes com “les llàgrimes de Sant Llorenç”, que ocorren entre l’11 i 13 d’agost). Algunes d’aquestes pluges es veuen millor des d’un hemisferi. També varien amb el nombre de meteors per hora i la seva intensitat. La que ens ocupa aquest desembre, les Geminides, és de les més destacades de l’any, portant amb si mateixa fins a 120 meteors per hora i que a més a més aquest any coincideix amb que la poca fase i la trajectòria de la Lluna ens facilitarà la seva observació. En aquest cas, els meteors consisteixen en petits residus que deixa l’asteroide 3200 Phaethon en la seva òrbita.
Per als aventurers que sortiu a passar fred amb la intenció de recollir aquest moment tant especial amb la vostra càmera, us anoto quatre consells i errors comuns que cal evitar:
Consells:
- Allunyeu-vos de les poblacions i les ciutats. La contaminació lumínica no ens ajudarà a tenir una bona visibilitat. Menys contaminació és equivalent a més estels!
- Utilitzeu un objectiu angular, per cobrir el major camp de visió possible.
- No cal apuntar cap a la radiant per enxampar-los, enquadreu al vostre gust (els meteors passaran creuant el cel)
- Treballar amb el diafragma més obert possible
- La pluja dura varis dies (del 4-16 de desembre), però el pic d’activitat el trobem la nit del 13 al 14, serà el millor moment per fotografiar-la.
Errors comuns:
- Utilitzar un diafragma massa tancat
- Apuntar únicament cap a la constel·lació radiant i no prestar atenció a la composició (això pot donar un resultat curiós, però com s’ha comentat tot el cel és recorregut dels meteors).
- Esperar a veure un meteor per disparar
- Confondre 30 segons amb 30 minuts… i obtenir com a resultat una imatge totalment cremada, a la vegada que haber perdut un temps preciós (passa a fins i tot a les millors famílies)
Bé, espero haver-vos animat. Ara només cal creuar els dits perquè la meteorologia es posi de la nostra part per tenir èxit en la nostra cacera estel·lar! Molta sort!
A més a més, si t’apassiona l’astronomia i la fotografia i vols aprendre més sobre aquests temes, pots visitar l’apartat “Activitats” d’aquest lloc web. Hi trobaràs cursos, tallers i demés activitats relacionades.
http://martabreto.com/cursos-i-tallers/