Bé, en realitat fa ja una estona que va arribar, però és ara quan realment se sent. El fred avança lenta i eficaçment, mentre els verds es tornen ocres al bosc. Una fulla tremola tímidament i es desprèn de la seva branca. Dansa amb sinuosos moviments a través de l’aire i s’atura en arribar a terra. Allà formarà part novament del paisatge i l’observarà des d’un altre punt de vista.
Camino meravellada per tant de colorit, les fulles seques sonen sota les meves petjades i entre foto i foto, trobo alguna castanya. La fageda tricolor, canviant per zones de verd a groc i taronja foc. Des de la llunyania observo els matisos, veig com comença a baixar la boira, i llavors tot es torna màgia.
La màgia de la boira combinada amb la de la tardor és el còctel perfecte per embriagar-se de fotografia.
Amb la primera has obtingut un efecte tridimensional !!!
La segona m’encanta la suavitat i la dolçor que transmet.
Que!! a per més?
😉