Selfies canins

Ja he tornat. S’han acabat les vacances i arriba la “tornada a la normalitat”, si és que se li pot dir normalitat a la meva vida quotidiana.

 

Camí cap al Ibón de Piedrafita, Valle de Pineta (Aragó)

Han estat tres setmanes de viatge pel Nord de la península, creuant des d’Aragó fins a l’extrem més occidental d’Astúries. Pel camí, centenars de quilòmetres de boscos, muntanyes, penya-segats i sobretot, molta, molta costa. I és que no cal oblidar que el punt de partida d’aquest viatge va començar 7 o 8 anys enrere, amb la idea de donar la volta a la Península Ibèrica per la costa. Un viatge que es va iniciar amb idea d’acabar-lo un mes, però que com podeu veure, no només s’ha allargat en el temps, sinó que també en les seves parts. Aquesta ha estat la segona. En algun moment tocarà acabar el viatge, passant per la costa gallega i Portugal fins a arribar a Tarifa. Però aquesta segona part no només tractava de continuar aquell viatge que temps enrere va començar com una manera de estrenar-me en la conducció a través d’un road trip sense igual. Aquest cop consistia, per sobre de tot, en un viatge de jubilació canina. El Phoenix, el meu sempre copilot, es torna cada dia més vellet i no sé si tindrà moltes més oportunitats de gaudir d’un viatge així, de manera que vaig decidir regalar-aquest moment ara que encara pot gaudir-lo.

 

El Phoenix descansant a l’ombra de la fageda. Selva de Irati (Navarra)

I ha estat així. El Phoenix ha creuat fagedes, ha escalat per zones muntanyoses, s’ha banyat en rius, llacs i cascades, ha estat en les platges més boniques del Nord i sobretot, ha mossegat pals. Molts pals.

Ah si, i ha menjat Cachopo!

 

Ascendiendo el Mendilatz (1348 m), Navarra

Aquesta entrada ve a ser un homenatge al Road Trip del Phoenix, la primera part del seu àlbum de viatges. Potser no siguin fotons, ni tan sols el tipus de fotografia a què us he acostumats, però espero que els seus retrats us traslladin al moment i el lloc de cadascuna d’elles.

Observant el Castildetierra a les Bardenas Reales, Navarra

Ho se, el terme “selfie” també em dóna angúnia, i la meitat d’aquestes fotos ni tan sols són selfies, ja que per a això hauria d’haver-se autoretratat el gos pel seu propi compte, però el títol quedava molt molón i comercial.

 

Fent el de la caputxeta vermella i el llop a la Sierra de Urbasa (Navarra)

Per si hi ha dubte al veure les imatges, aquesta entrada tindrà una segona part (Selfies canins II), per mostrar-vos la part asturiana, on hem passat un terç del viatge.

 

Admirant l’obra d’Ibarrola: El bosque pintado de Oma (Euskadi)

1 comentari a “Selfies canins”

  1. Pingback: Reflexions sobre el meu company en la vida – Marta Bretó Photography

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt