Els fotògrafs de natura sovint tenim el plaer de presenciar moments únics i molt especials en la naturalesa, com ara els llums de les primeres i últimes hores del dia, el silenci trencat únicament pel cant dels ocells o la sensació de solitud en la immensitat del paisatge. Tant si ets fotògraf com si ets un amant de la natura, he elaborat un llistat dels que per a mi serien moments especialment destacables i que recomano sense cap mena de dubte experimentar.
1. Passejar per un bosc amb boira
A tots ens agrada passejar pel bosc. Els arbres, a l’estiu ens refresquen amb la seva ombra i els seus racons amaguen rierols, flors, bolets i fins i tot si tenim sort, algun animal com un esquirol o senglar. La bellesa del bosc és innata, però quan la boira penetra en ell, el seu aspecte canvia de forma radical. Perdem la sensació de profunditat i l’atmosfera es torna misteriosa, la llum és tènue i els arbres es desdibuixen amb la distància.
Fageda d’Ozarreta, País Basc
2. Observar el centre de la Via Làctia
Les estrelles porten captivant a la humanitat des del principi dels temps, quan l’home, a través de diferents creences i llegendes tractava de donar explicació a tanta bellesa. Avui en dia és molt més difícil gaudir de l’espectacularitat del cel nocturn de llavors a causa de la contaminació lumínica, però si busquem una localització allunyada de pobles i ciutats en una nit sense Lluna, podem ser testimonis de la gran quantitat d’estrelles que formen la nostra galàxia, la Via Làctia. En la nostra latitud, podem tenir una bona visió del seu centre durant els mesos d’estiu al fer-se fosc, prop de la constel·lació de l’Escorpí.
Panoràmica nocturna de la Via Làctia, P.N. del Montsec
3. Experimentar el canvi de les marees a la costa
El paisatge de costa és molt curiós i canviant. A causa dels moviments de la Lluna les marees pugen i baixen, ocultant o mostrant parts del paisatge amb les aigües. A casa nostra aquest efecte es percep perfectament a les costes que banya l’Oceà Atlàntic i potser les més conegudes són les de Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc, on en baixar la marea apareixen formacions rocoses en forma de coves, aletes, pilars o el curiós Flysch. Quan es visiti un lloc d’aquestes característiques cal estar pendent de les marees per saber no només quin serà l’aspecte de la platja, sinó també si tindrem problemes per accedir o marxar de la localització.
Marea pujant a Zumaya, País Basc.
4. Veure al paisatge tenyir-se de blanc
És possible que la idea de passar fred no agradi a més d’un, però la sensació de caminar sobre un paisatge nevat és difícil de descriure. El bosc i les muntanyes, que fa poc tenien els seus verds, els seus ocres i els colors de les flors que creixien en els seus prats, de cop i volta s’han convertit en un paisatge monocrom on només hi ha blanc i negre. Aquest tipus de paisatges és tot un repte per al fotògraf de natura però alhora ajuda a treballar els contrastos. És com si de cop, el paisatge s’hagués descolorit.
Muntanyes nevades a la Val d’Aran
5. Presenciar l’aurora boreal
Potser un dels espectacles més espectaculars que he tingut el plaer de presenciar com a fotògrafa. Tot i no estar a l’abast de qualsevol, viatjar a un país nòrdic per albirar aquest tipus d’esdeveniment realment val la pena i cada dia el preu dels vols el fa més accessible. A prop del Cercle Polar Àrtic en les nits d’hivern i si l’activitat solar ho propicia, el cel es tenyeix de verds, liles i vermells i les Llums del Nord dansen amb esvelts moviments. A Suècia es creia que aquestes llums eren causades pel reflex del batre de les ales d’uns cignes que van tractar de volar massa al nord i van quedar congelats en vol.
* Si estàs interessat en presenciar aquest moment fes clic aquí!
Aurora boreal, Islàndia
6. Escoltar la brama del cérvol
Des de mitjans de setembre a mitjans d’octubre, se succeeix l’època de zel del cérvol. Durant les primeres i últimes hores del dia, el bosc s’omple del so que emet el cérvol en buscar una parella. El silenci de la nit, es trenca amb un so potent que ressona per tota la vall. Presenciar aquest moment és molt emocionant i amb una mica de sort, no solament podrem sentir-los sinó també veure’ls.
Cèrvol vermell. Glen Affric, Escocia
7. delectar-se amb els colors de la tardor
La tardor és una de les estacions preferides dels fotògrafs de natura. El bosc es vesteix de color foc. Un festival de color per a la vista on taronges, ocres, vermells i grocs creen una catifa que cobreix completament el paisatge. No obstant això, aquest és un moment molt concret que no dura tota la tardor. Si anem al lloc escollit massa aviat encara no veurem el colorit en la seva màxima esplendor, mentre que si arribem una mica tard, ens trobarem que tots els fulls dels arbres ja han caigut.
Parc Natural del Montseny, Catalunya
8. Acampar sota les estrelles
No és l’hotel més còmode, no té mini-bar ni servei d’habitacions. Oblida’t de la sauna o l’spa, el sopar gourmet o el botons. Tanmateix, l’hotel no és de cinc, sinó d’un milió d’estrelles (Almenys!).
Per a això necessitarem comptar amb una bona motxilla on portar no només el nostre menjar i roba, sinó també la tenda i el sac de dormir. Haurem d’anar ben preparats i abrigats, tenir un terra pla i aigua corrent a prop. Per la resta només cal esperar a la nit i gaudir de l’espectacle que el cel ens depara.
Campament al P.N. de Sarek, Laponia sueca
9. Creuar la mirada amb la fauna salvatge
És un moment, un instant especial en què els teus ulls es troben amb els d’un altre ésser viu, salvatge i pur, que no té por de la presència de l’home perquè el desconeix, mai abans l’ha vist i el pren per un altre animal amb el que cohabitar. Aquest tipus d’experiència és bastant estranya, ja que en general, l’animal salvatge sempre té por a l’home perquè sap quin perill representa. En rares ocasions, podem trobar-nos en zones sense tradició de caça on els animals han vist a poques persones i aquestes mai els han atacat. En llocs així, un animal salvatge pot fins i tot passar-nos pel costat sense ni tan sols prestar-nos atenció, com si fos el més normal del món.
Guineu àrtica amb el pelatge d’estiu, Islandia
10. Veure sortir o posar-se el Sol des de dalt d’una muntanya
Les sortides i postes de Sol són boniques, sobretot quan hi ha alguns núvols al cel, ja que aquestes es tenyeixen de colors càlids i agradables. Si a més ens agrada el senderisme i la muntanya una experiència inoblidable serà veure l’esdeveniment des del cim d’una muntanya, ja que el Sol, a l’estar sota a l’horitzó, projectarà l’ombra de la muntanya sobre la resta del paisatge (aquest fenomen és més perceptible si la forma de la muntanya és punxeguda o triangular). Caldrà tenir en compte que per fer una sortida de Sol des del cim, caldrà ascendir de nit, sota la llum de la Lluna i les estrelles, sumant encara més bellesa a aquest moment.
L’ombra del Teide, Tenerife
Ara us toca a vosaltres. Quins són els vostres moments de natura preferits? Heu estat espectadors dels que heu llegit en aquesta entrada? Espero que de no ser així trobeu inspiració en aquestes línies i comenceu a gaudir de la bellesa que tenim al nostre abast.
Leave a reply