Boscos de tardor a l’Aran 2018: crònica i fotos

El passat cap de setmana vam marxar de Phototrekking. L’objectiu: fotografiar els boscos de tardor a la Vall d’Aran. Sabíem que ens trobàvem en dates tardanes i que possiblement algunes fulles ja haguessin deixat la comoditat de les seves branques per posar-se a terra qual catifa vermella. Tot i així, la vall ens va rebre amb una varietat tonal impressionant i ens va tornar bojos fotografiant aquí i allà. Pins i avets verd fosc destacaven i feien destacar la resta del bosc, més vermellós i violaci, on regnaven sens dubte els espontanis grocs, encara en el seu moment àlgid.

El color als boscos que separen Les de Bausen

El cap de setmana ens va obsequiar amb cels més aviat assolellats, alternats amb núvols en moviment, la qual cosa ens va brindar més d’un gran moment de llum increïble. Fins i tot la nit de divendres, els cels clars i presidits per una lluna creixent, ens van permetre retratar el paisatge sota les estrelles.

Vistes des del Coret de Pan

Orió sobre el Cau de Naut i el Tuc des Neres

El nostre punt de partida per a les excursions va ser la població de Les, a la qual tinc una estima especial, ja que va ser el meu primer lloc de residència a la Val d’Aran, durant els meus anys d’estudis de guia de muntanya. Un poble senzill i tranquil, però amb molta tradició i bellíssim.

El Tuc des Neres (2247 m), situat enfront del nostre allotjament, el Ostau dera Nheu, ens brindava unes colorides faldilles de tardor que van fer que no poguéssim parar de retratar-les, ni tan sols des de la finestra de la nostra habitació. Era com una festa del color en la qual erem uns bojos paparazzis.

Les vistes des de la finestra!

No obstant això, l’excursió estrella del cap de setmana ens portava a través del bosc de Carlac. Un agradable passeig que comença sota la colorida fageda. En el seu interior, els arbres es retorcen i s’entortolliguen adoptant formes estrambòtiques. De vegades, fins i tot ens entretenim esbrinant a què ens recorda cada arbre en concret.

Detall d’un arbre amb forma de cap de cèrvol al Bosc de Carlac

Pujant lentament pel bosc ens entretenim retratant tot detall: fulles, branques, llums, arbres, rierols,… fins per fi, arribar a l’esplanada amb vistes del Coret de Pan. Un cop fet el cim vam decidir parar a dinar sota un potentíssim sol que, en colar-se entre els núvols, dibuixava unes línies de llum que de incidien sobre el paisatge. De fons, les muntanyes nevades del túnel de Vielha, l’Aneto i la Maladeta.

Coret de Pan i borda amb vistes i raigs de llum

En el nostre descens vam tornar a trobar-nos amb les faldilles acolorides de les zones més baixes, mentre serpentejàvem entre zones de pastura, vaques i bordes araneses fins arribar de nou, al pintoresc poble de Bausen.

Increïblement, encara ens van quedar forces per acostar-nos al Sauth deth Pish, on vam poder fotografiar la cascada i els seus voltants, en un ambient totalment de tardor. Les aigües més estancades del lloc, van donar molt de joc per fotografiar-ne els reflexos, mentre que els núvols, sumats a la posta de sol, ens van donar algun que altre moment de color.

Phototrekkers retratant el Saut deth Pish

Reflexes en las tranquil·les aigües estancades d’un sortint del riu Varradòs

Diumenge, després d’haver descansat i reposat forces a base d’una potent sopar i un bufet d’esmorzar, ens vam dirigim a l’Artiga de Lin, on vam realitzar una senzilla excursió que ens va permetre fotografiar diferents ambients: el primer, els Uelhs deth Joeu (el naixement del riu Joeu, les aigües del qual vénen des de l’Aneto, de forma subterrània, i formen el riu ja a la Vall d’Aran. Després de jugar una bona estona amb les llargues exposicions, vam continuar a peu fins a l’esplanada del Pla dera Artiga, on vam poder observar les majestuoses muntanyes que d’allí s’alcen, la majoria d’elles fins més enllà dels 2500 metres d’alçada i prop dels 3000 m.

Malh dera Artiga, Coth deth Horo i Pena Nera des de l’Artiga de Lin

Des d’aquí, ens vam aventurar a seguir fins a la cascada de Pomero, on vam realitzar les últimes fotografies del cap de setmana. Un cap de setmana ple d’emocions i fotografies, amb un super nombrós grup de participants, que segur, han tornat a casa amb moltes joies en les seves targetes de memòria. Podeu veure’ls a continuació, a la foto de grup.

Quin tros de grup! Gairebé no hi ha prou espai per a tots ells, a la foto!!

I si voleu veure més fotos del cap de setmana, aquí en teniu algunes més: