Allà estava jo, atalaiant l’horitzó a la recerca d’un clar entre els núvols, buscant la localització perfecta per a la meva fi; retratar una de les pluges d’estrelles més importants de l’any, les Gemínides.
Aquest any era perfecte, tot pintava bé. El punt àlgid de l’esdeveniment estel·lar coincidia amb una nit sense influència de la Lluna. Tot i així, potser vaig cometre l’error de no allunyar-me prou de la contaminació lumínica. La previsió de núvols em va fer dubtar fins a l’últim moment sobre la meva cacera espacial i quan per fi vaig prendre valor i vaig decidir endinsar-me en la nit, ja era massa just com per a realitzar una bona planificació en un entorn allunyat.
Tot i així, em vaig dirigir a un parell de localitzacions ben orientades, d’aquelles que mai em fallen, i amb la companyia del meu amic caní, em vaig estirar a terra a veure com els esclats de llum creuaven el firmament. No vaig tenir molta sort fotogràficament parlant. De totes maneres, comparteixo amb vosaltres un parell d’imatges realitzades les nits del 13 i el 14 de desembre.
Aquesta primera imatge la vaig prendre a Montserrat. El meteor apareix a la cantonada superior esquerra. Si no és pel gran angular que tenia per objectiu, ni tan sols ho hauria captat. I és que com comentava en l’entrada anterior, no sempre apuntar cap a la constel·lació radiant dóna bon resultat. En canvi, en aquesta segona imatge (presa al Parc Natural del Montseny) el que vaig fer va ser situar la càmera a terra, sense trípode, i realitzar una sèrie de fotografies una darrera l’altra fins captar un nombre interessant de meteors. La imatge resultant és un fotomuntatge resultat d’unir 8 fotografies, amb la intenció de mostrar que tots els meteors procedents de la pluja d’estrelles de les Gemínides procedeixen del mateix lloc i prenen la mateixa direcció.
I tu, vas caçar algun meteor?
si t’apassiona l’astronomia i la fotografia i vols aprendre més sobre aquests temes, a l’apartat “activitats” d’aquest lloc web, trobaràs cursos i tallers relacionats!