Fa uns dies realitzàvem la segona edició d’aquest extenuant Phototrekking: 4 dies de paisatges, estrelles, sortides i postes de sol, flora pirinenca, llacs de muntanya, caminades, fauna salvatge, pujades, baixades … una infinitat d’aventures que fan del Phototrekking d’estiu una experiència inoblidable.
Ens vam reunir dijous a la tarda en el nostre allotjament al Pirineu aragonès, on revisem el material i comentàvem el pla de ruta. El cel, amenaçava amb les últimes gotes com un previ a uns dies de cels clars. A la nit, una boira intensa regnava al coll, però divendres vàrem despertar amb un cel completament blau, que augurava unes bones sessions nocturnes.
El primer dia ens deparava una intensa pujada, amb l’ajuda de l’ombra projectada pels arbres; primer de la fageda, després de la pineda.
Quan vàrem deixar enrere el bosc, les praderies alpines ens donaven la benvinguda amb ramats de vaques, cavalls i unes vistes excepcionals de l’imponent pic Midi d’Ossau, que ens seguia amb la mirada durant el nostre ascens.
Amb l’alçada, vam arribar als primers llacs i fins i tot resseguint el riu vam poder veure alguna cascada. Però el punt àlgid va ser l’arribada a l’imponent llac Gentau, presidit pel refugi que ens donaria aixopluc durant les properes dues nits.
L’entorn és espectacular, i per això també veiem com alguns senderistes havien arribat fins al lloc amb la intenció d’acampar enfront d’aquestes meravelloses vistes.
Després de refrescar-nos i acomodar-nos a la nostra habitació, ens disposavem a revisar l’entorn immediat i decidir on farem les fotografies de la posta de sol i les nocturnes, que acabariem realitzant després d’un abundant àpat, sota un cel completament clar i presidit per la imponent Via làctia. Els seus milers de milions d’estrelles es reflectien en el mirall del llac mentre els obturadors no paraven de treballar.
El segon dia vam aprofitar el bon temps per descobrir la zona: vam visitar tots els llacs en un radi de 2-3km i fotografiar tant el paisatge, com la flora i fins i tot la petita fauna que habita l’àrea. Concretament, ens va cridar l’atenció com les libèl·lules sortien de la seva nimfa i assecaven les seves ales al sol abans de volar per primera vegada. De retorn i després d’un bon pícnic, vàrem seguir entre llacs i muntanyes, i fins i tot hi va haver qui van decidir refrescar-se amb un bon bany a les fresques aigües del Gentau.
Finalment vam gaudir d’una nova posta de sol, que tenyia el Midi de vermell foc deixant-nos bocabadats davant de la bellesa de l’espectacle. De nit, novament les estrelles brillaven sobre els llacs de muntanya. Malauradament, aquesta segona nit va ser una mica més ennuvolada i va dificultar les fotografies de la Via Làctia. Tot i així, l’excursió nocturna va ser molt entretinguda, ja que a més de les fotografies, vam gaudir de les trobades amb la fauna nocturna: un bon grapat de granotes i gripaus, alguna salamandra i la joia de la nit: una marta.
L’últim dia va posar a prova les nostres genolls amb una potent baixada rocosa que ens va portar al punt de partida a través de nous paisatges per descobrir. Nous llacs donaven descans als nostres cansats peus, mentre els lliris de muntanya emplenaven els primers plans de les nostres composicions. Mentre arribàvem a l’esplanada final, els milans sobrevolaven el cel i les marmotes prenien el sol sobre les roques.
Una crêpe i un refresc va ser la nostra manera de celebrar l’èxit de l’aventura. Han estat uns dies molt intensos amb un grup meravellós, amb meitat de cares noves i meitat de cares conegudes. Moltes gràcies per venir Xavier, Stefano, Marta, Merche, Albert, Rafel, Pilar, Txema, Miquel Àngel, Isabel, Quim, Jesús i Jaume. Espero que aviat ens tornem a veure!
I pels que us heu perdut aquesta experiència, us convido a reservar plaça en què més us agradi aquí: http://martabreto.com/phototrekking o aquí https://indomitus.eu/formacion/
Més fotos d’aquesta activitat:
Uns dies fabulosos amb uns companys i una “mestra” inigualables. Amb ells fins a la fi del món. Gràcies Marta per aquests dies. Cames i fotos.
Moltes gràcies Rafel 🙂
Fins la propera!