Viatge fotogràfic a Escocia 2019: Crònica i fotos

Varem arribar a Edimburg amb les últimes llums del dia. És un dir, ja que a hores d’ara de l’any no arriba a enfosquir del tot, encara que sí que ens va rebre una atmosfera tènue i humida, com de pluja acabada de caure. Després d’una estona testant la nostra conducció “a l’anglesa”, vam arribar al nostre allotjament. Una antiga granja restaurada i amb totes les comoditats d’un bon hotel, que ens faria de base durant les dues primeres nits i en la qual vam gaudir d’uns esmorzars com en cap lloc d’Escòcia es troben.

Malauradament, una de les primeres notícies que ens van arribar va ser que a causa del mal temps marítim s’anul·lava una de les activitats més desitjades del viatge i que veníem a fer en aquesta zona, tot i així, vam mantenir l’esperança per recuperar-la al final del nostre viatge, si el temps millorava.

La nostra primera parada va ser una de les illes del Firth of Forth, on nien diferents espècies de gavina. Només arribar ens vam adonar que no es veuen massa cries. El guarda de la zona ens ho confirmava: aquest any, el mal temps ha fet que les aus facin les postes més tard que de costum. Així i tot, vam gaudir de la nostra visita, procurant no molestar en excés les aus. Elles mateixes ens avisaven si ens apropàvem massa als seus ous i no ens quedava cap dubte de per on no calia anar. Durant la visita vam poder fotografiar també algunes garses de mar i unes poques foques.

Vam continuar la nostra ruta per la costa est al llarg d’interminables penya-segats plens d’aus, en els quals els somorgollaires, les gavines, els fulmars i els gavots es disputaven constantment el territori. Vam fotografiar les diferents aus entre els colorits tons de les primeres flors de la primavera-estiu que entapissaven el terra mentre que, de fons, veiem l’anar i venir de les aletes dels dofins, que compartien el menjar amb les aus marítimes. Curiós, l’únic fraret de la zona, observava l’anar i venir de les altres, no tan acolorides aus.

En el nostre camí, vam aprofitar per visitar algun castell, i per immortalitzar-lo en el seu emplaçament natural davant del mar.

En aquest moment vam deixar de banda la costa Est per descobrir l’interior d’Escòcia: les seves valls, els seus rius, llacs, boscos i muntanyes. El nostre destí, els Caingorms, són la zona muntanyosa més destacada del país. Allà vam decidir perdre’ns per entre boscos de pi caledoni, a la recerca de la fauna més esquiva i trobant petits racons que fan pensar en els mons màgics de les fades.

Varem passar el matí entre rens. Aquesta espècie es va extingir a Escòcia fa centenars d’anys a causa de la caça descontrolada, però fa unes poques dècades, un matrimoni Sami va iniciar la seva reintroducció amb total èxit. A la tarda, els llacs de muntanya i els boscos es can convertir en el nostre territori fins a la posta de sol.

Un cop gaudida la muntanya ens vam dirigir cap a l’oest. L’Illa de Skye ens va donar la benvinguda amb una meteorologia molt escocesa: sol, núvols, pluja, vent i tornem-hi. No en va els escocesos tenen la seva famosa frase “si no t’agrada el temps que fa, espera 5 minuts”. I és que és un no parar de canvis meteorològics, que ens faciliten fer fotografies d’un mateix lloc com si ho haguéssim visitat en diferents dies.

Com sempre, Skye es presenta magnífica, amb els seus rius, cascades, llacs i penya-segats. Aquesta illa podria merèixer en si un viatge dedicat únicament a ella. Vam passar aquí tres dies, en els que no va faltar de res i malgrat les excursions previstes, sempre vam tenir temps per a les parades espontànies en ruta, a cada canvi de llum o aparició faunística. Skye ens va brindar, a més, la nostra millor posta de sol en un dels llocs més bonics de l’illa, enportant-nos a més a més, un record excepcional amb el canvi de tonalitats en els tints i les formes dels núvols sobre el mar.

Un altre dels llocs que vam poder descobrir tranquil·lament i amb detall va ser la vall de Glencoe, conegut històricament per la Matança de Glencoe, en la qual el Clan MacDonnald va ser completament massacrat pels convidats que havien acceptat la seva hospitalitat. El motiu de tal succés va ser el fet que els MacDonald no van actuar amb la rapidesa desitjada en prometre lleialtat al nou rei. Tot i la cruenta història del lloc, el bellíssim paisatge convida a recórrer espessos boscos, cristal·lins llacs i muntanyes impressionants.

Una nova parada ens va dur a Oban, coneguda com la capital del marisc a Escòcia. Allà ens esperava una emocionant aventura per les illes Treshnish, Iona i Staffa. Durant més de 12h vam realitzar un viatge dedicat a les aus marines, que ens va portar a fotografiar des d’escassos metres un gran nombre de frarets, somorgollaires i gavots, els ous dels quals comencen a obrir-se per aquestes dates. Com a conseqüència, es movíen contínuament del mar al penya-segat, enfeinats per la recerca constant d’aliment per als pollets. També des del vaixell vam poder albirar alguns exemplars de mascarell i alguna colònia de foques. El punt final del dia el va posar l’illa de Staffa, amb el punt paisatgístic gentilesa de les formacions basàltiques que la conformen.

Finalment i abans de tornar a Edimburg, vam realitzar la gesta més gloriosa del viatge: pujar una muntanya escocesa. D’acord que el Ben A’an, amb els seus poc més de 400m de desnivell no suposa un gran desafiament, però les vistes que s’obtenen des del seu cim són d’extrema bellesa. El Loch Katrine, vist des de la cúspide piramidal del Ben A’an, és una vista per al record. No en va es diu que és el llac més bonic d’Escòcia!

Arribats a Edimburg, vam brindar amb un tast de whisky mentre celebràvem no només l’èxit del viatge, sinó la gran notícia que, l’excursió que es va cancel·lar per mal temps al principi del viatge, podíem finalment recuperar-la el següent i últim dia del viatge. Per descomptat, vam aprofitar aquesta oportunitat, podent finalment, visitar la colònia de mascarell atlàntic més gran del món. 150.000 exemplars nidifiquen en aquesta illa, que dóna nom a l’espècie. Una experiència impossible d’oblidar, i que tots els assistents podem catalogar com una de les millors experiències de les nostres vides. Sens dubte un final de viatge insuperable.

Gràcies Fina, Pere, Jaume i Paco, per la vostra companyia i per ser com sou, espero que ho hagueu gaudit molt i que aviat ens tornem a veure. Per als que no heu vingut, aquí van unes fotos més!

Aquest és un viatge de Marta Bretó, organitzat juntament amb AUSTRALphoto y Descubrir Tours. Si vols veure més viatges similars pots visitar la pàgina https://martabreto.com/viajes-fotograficos/ o la pàgina https://indomitus.eu/nuestros-destinos/ i podràs escollir el teu

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt