Situem-nos molt de temps enrere, abans de les grans ciutats, abans de l’electricitat, quan la llum de la Lluna i les estrelles eren l’única il·luminació nocturna. Aquesta llum tan tènue feia possible fins i tot que la gent es veiés la cara en la nit més fosca i permetia la visió d’un impecable espectable nocturn. Ara, tornem a l’avui, esperem que es faci fosc i sortim al carrer o a la terrassa amb la vista cap al cel i podem reconèixer escasses estrelles que es poden comptar amb els dits de la mà.
Durant una conferència d’astrofotografia em va sobtar la següent afirmació; tres de cada quatre persones en el món mai han vist la Via Làctia. Una afirmació que si bé es certa, és també molt trista.
La “desaparició de la Via Làctia” en el cel nocturn és degut a la contaminació lumínica causada per milers de llums distribuïdes en les zones habitades i industrialitzades del planeta com ara els fanals del carrer, anuncis lluminosos i la pròpia llum de les cases entre d’altres. Totes aquestes llums, mal gestionades, envien la seva energia en totes direccions, incloent cap al cel (que no necessita ser il·luminat).
Quan ensenyo les meves fotografies de paisatge nocturn, sovint la gent em pregunta si allò que els estic ensenyant és real. Alguns d’ells admiren uns cels que recorden haver arribat a veure temps enrere mentre que els més joves, alguns dels quals mai han pogut gaudir de la visió d’un cel nocturn lliure de contaminació lumínica, queden bocabadats davant la possibilitat d’un cel tant immensament estrellat.
En fotografia de paisatge nocturn, la contaminació lumínica ens afecta també de forma negativa, no només per la inherent dificultat de captar amb la càmera fenòmens com la Via Làctia o la Llum zodiacal, sinó que a més, tenyeix de colors insospitables el cel en les nostres fotografies. Només tenim dues opcions per pal·liar-ne els efectes: una és trampejar manipulant els graus Kelvin (temperatura de color) per a forçar colors més freds i l’altre, és marxar a una zona o un país que no tingui aquest problema (és conegut que a zones com el Marroc o el desert d’Atacama hi ha uns cels impecables), però no tothom es pot permetre aquesta opció.
El que sí que es pot fer és, seguint la frase de Sun Tzu en el llibre, l’Art de la Guerra, “si no pots amb el teu enemic, uneix-t’hi”. Què vull dir amb això? Doncs que a part d’intentar pal·liar els efectes gràcies a la temperatura de color per a forçar els tons blaus, el que podem fer és aprofitar aquests tons càlids per accentuar-los i crear escenaris d’aparença mística o irreal. En el meu cas, a vegades al veure que el cel que estic fotografiant té una dominant lila a causa de la contaminació lumínica, el que faig és encara forçar més la temperatura de color i que es vegi clarament lila.
Si aquesta opció no us convenç, està clar que necessitareu agafar el cotxe i allunyar-vos el màxim possible de la contaminació lumínica, per a obtenir els cels més estrellats i foscos possibles. Aquí us deixo un enllaç on podeu consultar les millors zones per a fotografiar arreu del món ( si feu zoom, podeu acostar-vos al punt que més us interessi) i un enllaç on trobareu més informació sobre la contaminació lumínica, per aquells que vulgueu aprofundir en el tema.
Clica aquí per accedir al mapa de contaminació lumínica
Clica aquí per a més informació sobre la contaminació lumínica