Aquest cap de setmana m’he reunit amb un gran nombre de fotògrafs, biòlegs i viatgers en el Simposi anual de Natura i Fotografia de Vila-real, organitzat per EDC Natura i la Fundació Omacha. Tres jornades de xerrades, audiovisuals i taules rodones al voltant de la natura i la seva conservació.
Precisament dissabte, assistíem a diverses i interessants xerrades i ponències de grans muntanyencs com Sebastián Alvaro, Ramón Portilla i Marta Alejandre. Va ser durant aquestes xerrades quan algú va difondre la notícia: un terratrèmol de 7.9 graus en l’escala sismològica de Richter acaba de succeir al Nepal. De seguida les nostres ments ens fan pensar en el company Javier Camacho, que aquests dies es trobava a la zona, intentant l’ascensió al Lhotse (8516 m), i seguit en el gran nombre d’alpinistes i muntanyencs que deurien rondar la zona de l’Himàlaia.
A la poca estona, confirmem a través del bloc de Camacho que es trobava en perfecte estat, disposat a ajudar a rescatar ferits i morts al camp base de l’Everest, però també sentíem l’encara creixent nombre de víctimes mortals al Nepal.
A dia d’avui, s’han produït una quarantena de rèpliques, que no només han acabat amb temples i escultures budistes, sinó que a més han deixat gran part del país sense comunicacions i una aclaparadora xifra de víctimes mortals que ja frega les 4000, entre ells 22 muntanyencs que van quedar sepultats en allaus provocades pel propi terratrèmol, a l’Everest.
I es que cal recordar que la natura no només és bella, curiosa i creadora, sinó que també és salvatge, crua i destructora. Ella no entén de justícia, de diners, ni d’amor. Amor que sentien per ella aquests muntanyencs i que van morir estimant-la encara, abraçats entre els seus freds i blancs braços, ara descansen.
Un moment trist. Per a les famílies de les víctimes, per a tota aquesta gent ara sense llar, pels ferits que omplen les sales i sòls d’hospitals que no donen l’abast. Els nostres pensaments amb ells.
Clica aquí per a llegir més sobre el terratrèmol
Clica aquí per a accedir al Bloc de Javier Camacho
Nota: Les fotografies d’aquest article no són del Nepal, sinó del Teide (3718m), pero les he trobat adients per acompanyar les meves paraules.
És totalment desolador, el Jordi i jo varem estar al Nepal ara farà set anys, i cada vegada que veiem les imatges que arriben des de allà se’ns remou tot per dintre.
Allà vam conèixer gent que recordem amb estima i ara no sabem com deuen estar, varem recórrer ciutats i viles que han quedat totalment devastades amb la conseqüent pèrdua de patrimoni artístic i cultural (recordem que el turisme és una de les principals fonts d’ingressos del país).
Des de el més a dins del nostre cor una abraçada i tots els ànims del món a tot el poble nepalès.
नेपालका लागि एक ठूलो गले