Els principis mai van ser fàcils, i menys si no sabem ni per on començar. Aquest llistat pretén il·luminar una mica el camí a aquells que o bé us esteu iniciant en aquesta disciplina o bé us hi comenceu a sentir encuriosits, però fins i tot podem trobar algun consell que ajudi als fotògrafs més experimentats. Espero que el trobeu interessant:
- Respecta la natura
Has pres la decisió de dedicar la teva fotografia (ja sigui com a afició o com a professionalització) a la natura i, per tant, s’entén que es per que es un tema que et preocupa i et crida l’atenció. Com a fotògrafs, necessitem actuar amb ètica a l’hora de moure’ns per la natura, de manera que no puguem perjudicar el medi, la flora o la fauna.
- Acostuma’t a un nou horari
S’ha acabat anar de pícnic amb la família els dies assolellats i aprofitar per a fer fotografies. Sovint, les millors hores per a retratar la natura seran aquelles en les que els demés poder ni tan sols s’han llevat encara. Només cal que ho comprovis per tu mateix; les llums crepusculars, les postes i sortides de sol i fins i tot la nit, donaran un resultat molt més impactant i capaç d’emocionar a l’espectador que no pas un cel blau amb un sol radiant de migdia. No només els colors canviaran, sinó que vestirem de textura i relleu la composició gràcies a la direcció de la llum.
- Estigues sempre atent a la meteorologia
El fotògraf de natura en seguida trobarà un atractiu especial als fenòmens meteorològics. Quan hagi sobrepassat la barrera de la por a aspectes com ara el fred o mullar-se, passarà a buscar la boira, la pluja, la neu i fins i tot la turmenta, que dotaran a la imatge resultant d’una atmosfera determinada, capaç de transmetre sensacions diverses.
- Entrena el teu cos i la teva ment
No es compleix en tots els casos, però en moltes ocasions necessitaràs caminar per accedir a la localització idònia (i qui diu caminar diu grimpar, escalar, etc.) a més d’haver de carregar amb tot l’equip a l’esquena durant llargues estones. Nosaltres ens posem els límits, però el que sí es segur es que un bon estat de forma física ens ajudarà a fer el nostre dia a dia més relaxat i evitarà que ens cansem amb facilitat.
Però no tot serà el físic. La ment té un pes molt alt que suportar durant l’activitat en la natura, doncs ens haurem de preparar psicològicament per al fracàs i la frustració, causat a vegades per un animal que no apareix quan portem tot el dia esperant-lo, per una llum que esperem des de les quatre del matí però que no apareix, o per fer un viatge costós que realitzem en motiu de veure un fenomen, planta, animal o indret que senzillament no arribem a veure. Hem d’aprendre que no podem controlar la natura, només preveure situacions i adaptar-nos.
- No subestimis la preproducció
Una bona preproducció ho és tot. De res s’hi val anar a fotografiar la ginesta al febrer i al Pirineu si abans no ens hem documentat per veure que és una planta més aviat propera a la costa i de floració a la primavera-estiu. Abans d’iniciar una sessió, un reportatge o un projecte personal, haurem de fer un esforç i estudiar les característiques d’allò que volem fotografiar, on ho podem trobar, quin es el clima, la millor època de l’any o quin material o permisos necessitarem.
- No necessites el millor equip, sinó la millor mirada
Si estàs començant, no t’espantis davant del gran nombre de marques i models de càmeres, objectius i accessoris diversos, ni tampoc per l’elevadíssim preu d’alguns d’aquests estris. De res ens serveix comptar amb l’equipament més car si no el sabem utilitzar, però a més a més de la tècnica, cal entrenar la mirada, que serà el que realment diferenciarà les nostres fotografies de les dels demés.
- Penso, llavors disparo
Un error molt comú als recent iniciats és voles fotografiar a tort i a dret tot allò que se’ls posa davant de l’objectiu, gairebé sense pensar i a vegades en ràfegues d’incomptables dispars, com si d’una metralleta es tractés. El meu consell es que, quan trobeu una bona localització, animal o planta, l’estudieu una estona (si teniu l’ocasió), li doneu voltes, busqueu possibles composicions i punts de vista, tingueu en compte la llum en els diferents plans de la imatge, penseu en quin és l’objectiu més adient per a la fotografia i tingueu en compte tots els elements de l’escena abans de disparar.
- Tingues cura del teu equip, és la teva eina de treball
És interessant invertir en una motxilla ergonòmica tipus trekking, impermeable i encoixinat, on a l’interior puguem desar els diferents components del nostre equipament en diferents separadors. Cal tenir especial cura a l’hora de canviar l’objectiu, doncs durant un moment el cos de la càmera quedarà obert i hi ha perill que la pols entri i es dipositi sobre el sensor. Inevitablement, amb el temps haurem de fer una neteja del mateix (ja sigui nosaltres mateixos o duent-lo a una botiga especialitzada) però sempre ajuda fer aquests canvis en llocs tancats o fent servir el nostre cos com a protecció del vent.
Un altre problema típic pot ser la sorra que, sobretot en zones de platja o deserts, se’ns pot escolar entre les juntures del trespeus o picar contra la lent. En el segon cas, s’aconsella emprar un filtre protector si sabem que anem a fotografiar en una localització d’aquestes característiques.
- La millor localització no sol estar a peu de carretera
O poder si… però llavors podrem estar segurs de que no hi haurà gairebé res que diferenciï la nostra fotografia de la de milions de turistes. En aquests casos el que haurem de fer es esforçar-nos a trobar una nova perspectiva, un nou punt de vista que trenqui amb la visió dels demés.
Per lo general, la millor opció serà caminar i endinsar-se en la zona, recórrer i descobrir. A vegades consistirà en baixar un riu de dalt a baix, en altres ascendir una muntanya o caminar per una vall.
- Si vas sol, deixa dit a on vas
Com pots veure, totes aquestes pautes d’actuació dificulten que qualsevol persona es complagui d’acompanyar-te! A no ser que es tracti d’un segon fotògraf de natura! I es per això que moltes vegades hauràs d’anar sol. També hi ha qui prefereix treballar d’aquesta manera, com a un element més de la natura, sol, en silenci i gaudint del vent i el cantar dels ocells. Tot i així, sempre cal dir a algú on has anat. Tan se val si es tracta d’un amic, un familiar, un refugi de muntanya o el personal d’un hotel. D’aquesta manera, si et passés alguna cosa, en seguida et trobarien a faltar i s’iniciarien les gestions necessàries per a una recerca i/o rescat.