la fageda embruixada: crònica i fotos

S’acostava el dia assenyalat i poc a poc les càlides temperatures es van veure trencades per una intensa baixada de temperatures. L’hivern, i el seu blanc mantell de neu, amenaçaven de convertir el Phototrekking de tardor a la Vall de Tena … en un Phototrekking d’hivern.

Els participants van arribar al punt de trobada sota un potent sol de tardor, que acaronava els colorits boscos i feia destacar la neu dels cims. Tot i així, estàvem en l’ull de l’huracà, i el “mal temps” no es faria esperar. Un mal temps que va contribuir amb totes les seves forces, a mostrar-nos el que veritablement significa la tardor a la muntanya.

Després de la posta de Sol de divendres, envoltats de neu i amb cels clars, els núvols van començar a ocupar la totalitat del cel i ens vam despertar el dissabte amb unes boires que cobrien els cims de les muntanyes i que, mica en mica, van regnar també dins el bosc, acompanyades de la pluja i la humitat.

Per sort, una pluja fina que no va aconseguir abatre als participants d’aquest Phototrekking, que preparats amb roba impermeable i algun que altre paraigües, van realitzar una ruta circular per l’interior d’una fageda embruixada, a l’interior de la qual es diu que feien els seus aquelarres les embruixades de la Vall de Tena.

La boira va donar molt de joc durant la sessió, dibuixant i desdibuixant les formes i textures del paisatge, mentre que la poca llum de les profunditats del bosc ens va permetre practicar algunes tècniques abstractes i de llarga exposició.

Després d’una jornada una mica passada per aigua però molt productiva (i després d’una ben merescuda dutxa d’aigua calenta), vam compartir unes cerveses artesanes de la zona mentre revisavem i comentavem els resultats fotogràfics.

El bon ambient de l’hotel Balaitus i el seu amfitrió, en Mariano Fanlo, ens van proporcionar el caliu que la natura ens va negar. Després d’un deliciós i potent sopar, la meteorologia ens guardava una sorpresa final en forma de cels clars, que ens van permetre fotografiar els estels des de dalt d’un coll nevat.

Diumenge va despertar amb el cel ennuvolat però sense precipitacions, la qual cosa va animar a més d’un… i de 9! En aquesta ocasió no tindríem les boniques boires de dissabte, però al no ploure, la sessió es va tornar més còmoda que l’anterior. Vam poder ser partícips de les muntanyes del nostre voltant i jugar amb les gotes d’aigua encara presents sobre el fullatge. L’excursió, ja més tranquil·la i relaxada que la de dissabte, ens va portar a través de prats fins al bosc i d’allà, fins a una petita cascada que dóna el nom a la població de Sallent de Gállego (salt, o cascada, del riu Gállego).

Sens dubte ha estat un cap de setmana intens entre algunes cares conegudes i moltes altres de noves. Gràcies per la vostra companyia en aquest Phototrekking Jaume, Eduard, Sílvia, Albert, Joaqhim, Antònia, Rafel, Margarita i Anggi. Espero que hagueu après coses noves i gaudit d’aquesta experiència. Fins la propera!

Us deixo amb algunes fotografies més d’aquest Phototrekking i els seus meravellosos participants! No deixeu passar l’oportunitat de participar en algun dels propers phototrekkings 🙂