Amb aquesta entrada donem el tret de sortida a una nova secció del bloc. En aquest nou espai, titulat “Makig of” (Com es va fer), desvetllaré els secrets, passos i detalls que s’amaguen després d’una fotografia concreta. Per començar amb aquesta nova secció, he triat aquesta fotografia, presa durant el meu darrer viatge fotogràfic a Islàndia.
Aquesta imatge va ser presa a la platja de Breidamerkursandur, també coneguda com “la platja dels diamants”. Aquest és el lloc on els icebergs procedents de Jökulsárlón i per tant de la glacera Beidamerkurjökull, queden encallats a la platja al ser retornats per les violentes ones del mar.
Es tracta d’un lloc que desborda màgia per tots els seus racons, ple de bellesa i ideal per visitar en qualsevol moment, ja que un pot perdre’s en mil detalls, com ara les aus que voletegen sobre els icebergs encallats o fins i tot el simple contrast entre el blanc blavós del gel i el negre de la sorra. Tot i així, potser el moment ideal és durant la sortida o la posta de sol, ja què, a més a més, l’escena pot tenyir-se de colors càlids. En una sortida de Sol i en l’època de l’any corresponent, hom pot tenir el Sol darrere d’un iceberg, dotant a aquest d’una llum especial, com si fos el mateix iceberg el que desprèn la llum. Per contra, i com succeeix en la fotografia en qüestió, un altre gran moment és la posta de Sol. En concret, la nit en què es va realitzar la imatge coincidia a més amb la posta de lluna i per tant, era un punt a favor, ja que podíem decidir incloure-la en l’enquadrament.
El següent pas va ser escollir un objectiu i un punt de vista. Personalment, en aquest tipus d’enquadraments en què vull crear una direcció en la mirada de l’espectador, m’agrada trobar un primer pla cridaner i situar-me a prop seu. Així després, amb les línies que dibuixa l’aigua al retirar-se, es guia la mirada de l’espectador cap a dins de la fotografia, recorrent així tots els seus plans.
Així doncs, estem parlant d’un punt de vista més aviat baix, i per incloure tots aquests plans, necessitarem un gran angular. En el cas de la foto, es va utilitzar un 12mm fix i la càmera es situava a menys d’un metre del terra, vigilant en tot moment, que quedi inclòs des del primer pla (gels inferiors) fins a la Lluna (deixant que aquesta respiri i no quedi enganxada a dalt de tot).
* Diverses versions posant les formacions de gel en primer pla
El fet de realitzar la fotografia en una hora “de poca llum”, facilita l’execució de les llargues exposicions, que ajuden a crear aquestes línies que marquen la direcció i el curs de l’aigua en retirar-se. De tota manera, requerirem com a mínim d’un trípode (per fixar la càmera i mantenir la composició exacta durant tot el llarg de l’exposició) i preferiblement comptar amb filtres. En el cas de la fotografia comentada s’han fet servir dos filtres: un Big Stopper (que treu molta llum i per tant ens ajuda a realitzar exposicions més llargues del que podríem permetre’ns “al natural”) i un filtre degradat (en el meu cas vaig utilitzar un 0.9), utilitzant la part enfosquida a la zona del cel per contrarestar les altes llums i mantenir tota la gamma tonal de la Lluna i la posta de Sol.
És important tenir en compte que, quan es fa servir un filtre tipus Big Stopper, aquest resta tanta llum que no és possible enfocar. És per això queprimer de tot caldria enfocar, i un cop assegurat l’enfocament, desactivar el autofocus (en cas d’haver-ho fet servir) i col·locar el filtre al portafiltres (ja que en usar més d’un filtre alhora i més amb la perillositat del mar, el portafiltres es fa totalment necessari), amb molt de compte de no tocar l’anell d’enfocament, ja que el desajustariem tot el tema i caldria repetir l’operació (una atra opció perquè això no passi és dissociar l’autofocus, pero ja en parlarem en una altra ocasió)
Fotografia de making of, gentilesa de Llorenç Estivill, un dels viatgers que em van acompanyar en aquesta aventura
Finalment, cal tenir en compte un factor molt important, i que és la força de les onades i la seguretat del nostre equip. D’una banda, ajuda molt tenir un trípode robust, però tot i així no cal separar-se del equip i estar preparat per a qualsevol cosa. L’ideal, és comptar amb botes d’aigua o pantalons impermeabilitzats per estar dins l’aigua, però si no es tenen, cal estar preparat per sortir corrent equip en mà si una onada gran s’acosta 😉
Pel que fa al revelat, la foto s’ha contrastat, s’ha assegurat la rectitud de l’horitzó (les ones i moviments que fem per salvaguardar l’equip dins de l’aigua poden fer que algunes fotos pateixin petits errors de composició). També es van fer dues proves de temperatura de color: un accentuava els tons de la posta de Sol i una altra versió, més freda, els contrarestava. Qüestió de gustos, no sabria qual és més fidel ni amb qual quedar-me.
I res més, crec haver tret tots els pèls i senyals d’aquesta foto però si tot i així queda algun dubte pendent, us proposo que em deixeu els vostres dubtes en els comentaris i miraré de respondre’ls!
Leave a reply