Vega i Altair, els amants del cel

Avui és un dia especial en el firmament. I es que avui és el dia que, segons la llegenda oriental, les estrelles Vega i Altair, es retrobaràn per a compartir el seu amor després d’un any d’estar separats.

La historia explica que Orihime (Vega), que era la filla del deu del cel, passava els dies fent de teixedora per al seu pare. Un dia, va conèixer un pastor de bous (Hikoboshi) de qui es va enamorar perdudament.

No van trigar a fer vida conjunta i a unir-se en matrimoni, però mica en mica van començar a descuidar les seves feines. Per una banda, Orihime va deixar de texir i per altra, els bous de Hikoboshi es van desperdigar per el cel, abandonats a la seva sort. Va arribar un punt en el que el deu del cel va decidir castigar-los, convertint-los en dues estrelles separades per el riu celestial, també anomenat Amanogawa (Via Làctia).

 

En la fotografia es veuen clarament Vega (Tanabata-Tsumé) i Altair (Hikoboshi) separades per la Via Làctia

No obstant, va voler ser benèvol, i va permetre als amants la possibilitat de retrobar-se de nou un cop a l’any, al setè dia del setè mes, amb l’ajuda d’una bandada d’ocells que es dipositarien sobre el riu formant un pont. Per a que això pugui pasar, és necessari que faci bon temps i no plogui. D’altra banda, la crescuda del riu i el mal temps impossibilitarien la feina als ocells i els amants hauríen d’esperar un any mes per a tornar-se a veure.

És per aquest motiu que avui al Japò se celebra el festival de Tanabata. Durant la festivitat, és costum penjar branques de bambú a les cases i als carrers, de les quals pengen tires de paper de diferents colors, on s’escriuen poemes dedicats a Orihime i Hikoboshi. En aquesta época de l’any, els nens canten “Tenki ni nari” (serena’t cel, serena’t), per afavorir el retrobament dels amants. Es diu que si és així, Vega i Altair brillen amb 5 colors diferents (els colors dels papers que s’utilitzen per escriure els poemes i que posteriorment es llencen al riu.

 

Festival de Tanabata a Edo (Hiroshige, 1852)

 

També existeix una cançó popular per a aquesta festivitat:

Les fulles de bambú murmuren,
gronxant en el ràfec de la teulada.
Les estrelles brillen
en els grans de sorra daurats i platejats.
La tires de paper de cinc colors
ja les he escrit.
Les estrelles brillen,
ens miren des del cel.

 

T’ha agradat aquesta llegenda? T’agradaria conèixer algunes més? En el meu últim llibre, SIDERAL, pots aventurar-te a viatjar a través del temps i la màgia de la nit amb la companyia de les estrelles. Sideral és el resultat de gairebé 10 anys fotografiant el cel. És un llibre sobre les estrelles a través dels ulls de la fotografia, la ciència, la natura i dels mites. Un llibre per a tots els que gaudeixen mirant al cel. Des de les estrelles i les constel·lacions fins a la magnífica Via Làctia. Des dels moviments del nostre satèl·lit fins fenòmens com eclipsis, cometes i aurores boreals. Vols saber-ne més? CLICA AQUÍ per accedir a tota la informació del llibre i veure’n algunes imatges.

 

Bibliografia recomanada:

“Mitos y leyendas de Japón”, de F. Hadland Landis

“El romance de la Vía Láctea”, de Lafcadio Hearn

Nota: Orihime i Hikoboshi s’anomenen de diverses maneres en les diferents versions de la història.

 

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt