Per tercer any consecutiu, hem creuat les nevades vessants i els boscos de pi negre que separen el Pla de Beret de Montgarri. Ha estat un Phototrekking en el qual no han faltat els riures, les fotos i per descomptat, la neu.
Vam arribar divendres nit sota una lleu nevada que ens donava la benvinguda a la Vall d’Aran. Ens vam allotjar al Refugi Rosta, l’allotjament més antic de la vall, regentat per un matrimoni aranès, amb una cura al màxim dels detalls i que ens van rebre amb un exquisit sopar casolà.
Al matí vam recollir les nostres raquetes i ens vam disposar a començar l’excursió. Durant la caminada, els més aventurers es van atrevir fins i tot a baixar per costeruts pendents, creuar rierols sepultats per la neu i recórrer l’amagat camí entre els arbres nevats.
Durant el recorregut, les nostres càmeres van captar les meravelles d’un paisatge monocrom, que entrenava la nostra mirada a un exercici pur de composició, formes i textures.
Mica en mica, van passar les hores i s’acostava la nostra arribada a la destinació: el poble abandonat de Montgarri. Allà vam trobar una solitària església i el refugi on ens allotjariem. Les estrelles van sortir breument a il·luminar la nit, encara que van ser veloçment reemplaçades per una capa de núvols que de matinada, deixaria una mica més blanc el paisatge.
Al matí, vam reiniciar el nostre camí de tornada amb els últims flocs d’aquella nevada i amb la companyia gairebé omnipresent dels trineus arrossegats per gossos, que feien les seves anades i vingudes cap al refugi, oferint-nos moments espontanis de moviment que contrastaven amb el paisatge estàtic i silenciós.
Vam acomiadar l’excursió amb una nova nevada, que va posar el punt final a un cap de setmana fantàstic, amb un grup d’allò més divertit. Aquí us deixo una petita galeria amb imatges del que s’ha viscut!