Aquesta setmana he estat d’expedició nocturna en busca de la Llum Zodiacal.
Aquesta dèbil llum és causada per la dispersió de la llum solar a través de partícules de pols interestel·lar i és la responsable del 60% de la llum natural en nits sense lluna. La Llum Zodiacal cobreix tot el cel, malgrat només s’aprecia en un punt concret, després del crepuscle a la primavera i abans de l’albada a la tardor, prenent la forma d’una franja lluminosa que atenua la llum de les estrelles que s’interposen en el seu camí.
Veure-la és tota una aventura per si sola, ja que cal allunyar-se de pobles i ciutats que embruten el cel amb la contaminació lumínica, impossibilitant la seva observació i a més, cal tenir punteria amb la meteorologia. És per això que per a poder fotografiar aquest fenomen, vaig decidir invertir una setmana sencera i moure’m per les zones del Montsec d’Ares, el Montsec d’Estall i la Serra de Guara, coneguts per la claredat dels seus cels.
A la fotografia podeu veure un autoretrat amb la Llum Zodiacal, que apareix entre els avellaners i assenyalada pel meu braç alçat.
I tu? Ja has vist la Llum Zodiacal?
Si t’apassiona l’astronomia i la fotografia i vols aprendre més sobre aquests temes, pots trobar cursos, tallers i diverses activitats relacionades a l’apartat “activitats” d’aquesta pàgina web
Es nota què l’has treballat.
Ben difícil és disparar i pujar a l’arbre.
Preciosa fotografia.
És ben cansat de correr i pujar als arbres repetidament fins que surt la foto perfecta, ja que per molt fred que faci de nit, amb tant d’exercici un acaba tot suat… tot i que també ajuda tenir algú a prop que et doni un cop de mà 😉
jajaja!Si, es ben cansat, però tot esforç té la seva recompensa i aquesta es inmensa, doncs has fet un autoretrat magic, molt bell i original.
Magnifica! No hi un un escenari millor per l’autorretrat de l’autora.