Tenim flors molt especials, al Pirineu ( i a l’alta muntanya en general). La més clar sens dubte és l’Edelweiss, també coneguda com la flor de neu, però altres espècies són igual de belles i especials, ja sigui per la seva bellesa i escassedat, com la Sabateta de la mare de Déu, o per l’alçada a la que es troben, com la Cotonera. Avui però, vull mostrar-vos-en una de molt especial per la seva curiosa forma i simbologia: el marcòlic.
Aquesta elegant flor de la família de les liliàcies encorba els seus sis pètals en forma de turbant o corona al obrir-se, durant els mesos d’estiu. En trobem de dos tipus; el marcòlic pirinenc (lilium pyrenaicum) i el marcòlic vermell (lilium martagon). Ambdúes son molt similars, amb la clara diferència del colors dels seus pètals i la forma de les fulles (mentre que el marcòlic pirinenc són linear lanceolades, les del vermell ho són oval-lanceolades). També en quant a localització; mentre que el marcòlic groc és endèmic dels Pirineus i localitzat entre els 1.500 i 2.200 m d’altitud, el vermell es pot trobar sobretot a l’estatge montà i subalpins, a la part septentrional de la península Ibèrica i la major part d’Europa.
Aquesta planta també es comunament coneguda com a Flor de Lis i al llarg del temps ha inspirat a alquimistes (pels qui simbolitzava l’arbre de la vida), a religiosos (com a símbol de la verge Maria) i fins i tot la noblesa (s’emprava en heràldica per a distingir-los) i posteriorment va ser adoptat per el moviment escolta com a emblema.
Personalment li tinc molta estima a aquesta planta, que és el símbol de la Vall de Núria (marcòlic pirinenc), on vaig treballar durant un temps com a guia eqüestre mentre començava a interessar-me mica en mica per la fotografia i va ser precisament estrenant la meva primera rèflex digital, que vaig trobar-me amb uns quants exemplars de marcòlic vermell als Alps francesos. Ara feia temps que no en veia, però aquest estiu he tingut la sort de gaudir d’ambdós marcòlics. Una planta amb molta bellesa i majestuositat!
