Casa meva no és on visc, casa meva no és on vaig néixer.
Casa meva és on trobo la pau, on sempre vull tornar.
Casa meva és allà on el Sol brilla amb una diferent intensitat
És allà on l’aire és pur i les vistes infinites
On l’herba és verda i molla… i a vegades blanca
Casa meva és tranquil·la, i alhora plena de moviment
És allà on cada estació modifica el paisatge
I cada racó amaga un petit paradís.
A la nit, es fa el silenci, trencat per la suau i fresca brisa
I al bosc no hi ha ningú.
Avançant per un camí familiar
Una silueta es retalla en un clar de Lluna
Les seves característiques banyes la delaten
Ens mirem uns instants, i entra de nou a l’ombra del bosc.
Qui pogués ser fulla en aquells arbres
Observant el pas del temps sobre el paisatge
Des dels cims fins a les valls
I veure passar de tant en tant, un viatger inesperat
Gall fer, trencalòs, isard o cérvol
Marmota, os, àliga o perdiu
Però perquè ser un mer observador
Perquè no gaudir del passeig com a un viatger més
Perquè no recórrer les nombroses valls i muntanyes
Perquè no gaudir de les obagues , els prats i els cims
Perquè no recórrer boscos de foc i Llacs de Mar
Perquè no descendir la blanca muntanya sota la carícia del vent
Casa meva no és on visc, casa meva no és on vaig néixer.
Casa meva és on somric, on sempre vull tornar.