Vaig arribar sobre les 16h de la tarda a Montserrat, on havia quedat amb l’Esther per a investigar noves localitzacions fotogràfiques. Tot el camí veient un impecable cel blau: l’enemic de tot fotògraf de natura. No obstant, al virar a la darrera corba que porta a l’aparcament, començaven a aparèixer les primeres boires que feien pensar que finalment podríem fer alguna cosa de profit coincidint amb la posta de sol.
Així doncs vam començar la petita excursió que ens duria a la localització precisa on el meu repte personal era el de millorar una fotografia que vaig realitzar ara farà un parell d’anys i que per un error fatal (el descuit de no treure l’estabilitzador mentre disparava amb trípode) va quedar moguda.
Només arribar al capdamunt una onada de núvols ens va cobrir per complert, i tant el cel blau com el paisatge senzillament van desaparèixer davant els nostres ulls, mentre el sol cada cop era més baix. Tot indicava que la visibilitat no milloraria i que no veuríem la posta de sol. L’astre rei, es presentava com a una bola de llum que tenyia el cel de taronja i que il·luminava el tel dens i blanc que s’habia convertit en l’únic paisatge present.
Desmotivades i congelades pel fred provocat per un vent intens que no parava de bufar amb força, tot semblava perdut. No obstant, amb l’últim raig de sol el núvol dins del que estàvem va baixar, i ens va revelar les agulles de pedra de Montserrat i a la nostra esquena, un mar de núvols infinit.
Les ganes de fotografiar van tornar de nou a apoderar-se de nosaltres, aprofitant les últimes llums del capvespre i la sortida de les primeres estrelles. Finalment vaig aconseguir millorar aquella fotografia de temps enrere, amb montserrat apareixent entre la boira al fer-se de nit i, malgrat el cel era molt lluminós degut a la forta contaminació llumínica i la proximitat d’una lluna a punt de sortir, Orió començava a treure el cap mentre ens despediem de la sessió (al fer click sobre la fotografia, aquesta es fa gran i Orió s’aprecia molt millor).
Marta, he estado mirando las fotos y como siempre, preciosas.
Un beso.