Va arribar el dia. La tardor va treure el cap i sembla que el va acompanyar una mica d’hivern prematur. Vam arribar a la Vall de Tena acompanyats d’un cel cobert i una acolorida paleta de tardor que impregnava els vessants de les muntanyes. Darrere els foscos núvols, la pluja amenaçava amb entrar en escena en qualsevol moment. Els participants, miraven cap al cel amb preocupació, però de seguida van demostrar ser capaços de combatre les previsions meteorològiques amb el poder de les seves lents i càmeres, destacant el millor de la tardor i donant la benvinguda a les primeres neus.
Divendres a la nit, després d’un sopar de benvinguda, els més agosarats ens vam dirigir a l’embassament de Lanuza, per realitzar una breu sessió de fotografia nocturna en la qual, les tímides estrelles desapareixien i reapareixien rere el moviment dels núvols. La Lluna, per la seva banda, ens regalava una estranya però agradable il·luminació.
Al matí ens va aixecar la pluja, frustrant el nostre intent de fotografiar la sortida del Sol. Hauríem de deixar-ho per al matí següent. No obstant això, després d’esmorzar les gotes es van suavitzar i van donar pas mica en mica, a un escenari ple de màgia. La vegetació, encara mullada per la pluja, ressaltava els seus variats tons, grocs, ocres i vermellosos, mentre que la boira fina s’alternava amb núvols baixos que viatjaven entre les copes dels arbres. Sens dubte, el mal temps és el bon temps del fotògraf.
Al matí ens va aixecar la pluja, frustrant el nostre intent de fotografiar la sortida del Sol. Hauríem de deixar-ho per al matí següent. No obstant això, després d’esmorzar les gotes es van suavitzar i van donar pas mica en mica, a un escenari ple de màgia. La vegetació, encara mullada per la pluja, ressaltava els seus variats tons, grocs, ocres i vermellosos, mentre que la boira fina s’alternava amb núvols baixos que viatjaven entre les copes dels arbres. Sens dubte, el mal temps és el bon temps del fotògraf.
Vam recórrer durant tot el dia, els màgics racons de la fageda del Betato. Un fageda que amaga un passat fosc i de bruixeria, ja que es diu que en ell se celebraven i celebren encara, aquelarres, protagonitzats per les bruixes de la Vall de Tena.
És ben sabut que a la zona hi ha un passat de bruixeria, i hi ha fets històricament documentats en els quals es compten per centenars el nombre de dones considerades com embruixades a la regió. Hi escrits que narren els successos esdevinguts, com per exemple el que narra com gairebé 200 dones van ser afectades per una epidèmia “demoníaca” que va obligar a mobilitzar la Santa Inquisició per aclarir els successos i exorcitzar a les afectades.
Sens dubte aquestes històries ens van acompanyar en una atmosfera inquietant a través del bosc.
Mica en mica i en pujar de cota arribem a la praderia alpina de Lana Mayor, la més extensa de la península Ibèrica i des de la qual, vam obtenir impressionants vistes dels cims muntanyosos al nostre voltant, al mateix temps que alguna que altre trobada fugaç amb els voltors lleonats. El descens ens va descobrir de nou el bosc. Passejant per la zona no van passar desapercebudes les estranyes piles de roca i fusta, en forma de petites i efímeres construccions.
A la nit el cansament ens va vèncer, i vam decidir utilitzar el comodí del matí per anar a dormir aviat i intentar de nou la sortida de sol, que en aquesta ocasió, si va ser possible. Ens vam llevar aviat i després uns pocs minuts de cotxe trobem la ubicació perfecta. Un mirador amb vistes al Pirineu francès. El moment, ens va regalar una conjunció de la sortida de Sol amb la nostra primera nevada de l’any. Un espectacle que difícilment oblidarem
Després d’esmorzar ens dirigim a l’última excursió del cap de setmana, per retratar una de les cascades més conegudes del lloc: el Salt de Sallent. En aquesta ocasió, acompanyats per un cel més clar, que encara que no afavoria la fotografia de bosc, sí que ho va fer amb la brillantor en les gotes de pluja que es posaven sobre les fulles seques, que inundaven el camí i feien les delícies dels nostres macros.
Després de visitar la cascada, fortament crescuda per les pluges de la nit, ens acomiadem de la Vall de Tena amb un bon àpat de grup.
Vull agrair la seva participació als meravellosos i aventurers phototrekkers que m’han acompanyat en aquesta ocasió: Santi, Josep, Marta, Victor, Ángeles, Xavier E., Xavier C., Aurora i Joan. ¡Fins la propera!
Més fotografies del phototrekking
