Quan vegis què va passar durant el Phototrekking d’hivern no voldràs perdre’t el de primavera!

¿Que fan 9 bojos per la fotografia perduts enmig d’un torb i disparant a discreció creatives composicions sobre el paisatge nevat? La resposta, ho heu endevinat, és un Phototrekking.

Els passats 4, 5 i 6 de març es va realitzar el primer Phototrekking de l’any: l’edició d’hivern, que en aquesta ocasió va transcórrer a la Vall d’Aran. Vuit van ser els valents que em van acompanyar a través de la incessant neu per retratar les meravelles blanques de l’hivern. Paisatges monocroms i solitaris que ens van portar cap al cor de la vall, perduts enmig de la natura, allunyats de tot.

Algunes cares ja conegudes (que ja són com de la família) i alguns cares noves que es van sumar al club. Després de la nostra arribada a Salardú van començar a caure els primers flocs de neu… I que flocs! Tot indicava que l’hivern que no havia existit aquest any, ens acabava d’atrapar en la seva freda abraçada.

Vam despertar en un món nou, el paisatge havia transmutat i només existia el blanc. Ens vam calçar les raquetes de neu i ens vam posar en marxa. Quedava un llarg i blanc camí per davant. Durant el nostre recorregut vam poder veure com la neu afecta el paisatge; no solament pel que fa a llum i color, sinó en les emocions que podem transmetre amb les nostres imatges. També vam veure alguns rastres d’animals i fins i tot a la llunyania, un petit grup de cérvols.

Però no tot va ser fred, neu i solitud. També vam ser testimonis de l’ambient hivernal de la Vall d’Aran: trineus de gossos, senderistes amb raquetes de neu, esquiadors de muntanya, cavalls i fins i tot vam ser testimonis d’un rescat de muntanya amb helicòpter en una vessant propera. Vaja, que no hi va haver temps per a l’avorriment.

La segona nit no va deixar de nevar, cosa que va impossibilitar la fotografia d’estrelles. Tot i així, els menys fredolics vam sortir a experimentar amb la neu, les llargues exposicions i les llanternes. Després, vam entrar en calor al refugi amb un bon sopar. Semblàvem tal qual, un grup de jovenets de quinze anys emocionats per sortir de casa i veure la neu per primera vegada, gaudint com quan de petits ens anàvem de colònies amb el casal d’estiu. I aquesta és la filosofia del Phototrekking; passar-ho bé, descobrir noves localitzacions i riure molt amb altres bojos de la fotografia. Una experiència que dóna sentit a la meva feina i afició i que espero que hagueu gaudit molt els participants d’aquesta edició.

¡ENS VEIEM AL PHOTOTREKKING DE PRIMAVERA!

(fes clic per veure el programa)