Reflexions, flors i primavera

Doncs com l’última entrada va ser 100% hivernal, potser sigui el moment d’un post una mica més floral, més a l’estil de la primavera que ens ocupa.

La veritat és que mai m’he definit molt com a fotògrafa de flora, de fet les flors sempre m’han semblat bastant indiferents comparades amb la fauna salvatge i els grans paisatges, però la veritat és que quan torno d’una sortida fotogràfica i començo a revelar i seleccionar els resultats obtinguts, cada vegada me n’adono més que els resultats que més m’agraden un cop a casa són els de flora.

I no només parlo de boscos densos i curiosos bolets, sinó que les pròpies flors semblen captar l’atenció dels meus objectius. Sobretot com més petites són, més joc donen, ja que el treball és llavors el de jugar amb els seus colors, les seves formes i la seva distribució, de manera que la composició final prengui sentit.

I és que és molt curiós, el caminar i caminar durant llargues hores i interminables paisatges per realitzar unes poques imatges, però trobar-te de sobte atrapat durant més de mitja hora amb duess simples floretes d’un dit d’alçada.

Res més enllà era la meva intenció que la de compartir aquesta breu reflexió sobre curiositats personals i florals. En aquest post teniu algunes imatges realitzades en l’última setmana al prepirineu. No és que sigui del millor que hi ha fotogràficament parlant, però si que són un exemple del que en aquestes línies us escric.