Vam arribar a la Vall d’Aran sota un sol de justícia. Tot apuntava que el Phototrekking d’hivern mutaria en un de primavera, ja que la neu no es deixava veure en els vessants que donen la benvinguda a l’arribar. Per sort, la vall, com de costum, ens reservava una agradable sorpresa.
Així doncs, després d’una nit estrellada en la qual vam poder gaudir d’un cel net de contaminació lumínica i de la brillantor de les estrelles en una nit en què la lluna va romandre amagada sota l’horitzó, ens calcem les nostres raquetes de neu i vam començar la nostra excursió sota una breu però intensa nevada.
Semblava increïble, però tot i la falta de neu a la resta de la vall, un cop a la ruta semblava que la primavera encara quedava lluny d’aquell lloc. Els turons blancs fins on arribava la vista, marcaven el camí a seguir. A més, aquella nevada de benvinguda ens va donar l’empenta per donar el tret de sortida al nostre Phototrekking.
Ens vam passar el dia fotografiant les diferents escenes que se’ns posaven a tir, aprofitant el pas d’altres senderistes amb raquetes, excursionistes que pujaven muntanya amunt, cap a rutes més extremes i fins i tot el pas dels cavalls, que recorren el lloc. Ens prenem el nostre temps també, per endinsar-nos al bosc, sortint de l’itinerari marcat i buscant així nous punts de vista i racons amagats, a l’espera de ser fotografiats.
Després d’una llarga jornada vam arribar al refugi, on després d’un merescut descans, varem reprendre el camí per visitar el poble abandonat de Montgarri. Caminant per la zona es pot observar com, alguns dels murs de pedra seca (en els quals ens i utilitzava ciment), segueixen avui dia en peu, com records d’un passat no tan llunyà.
A la nit, de nou, vam tenir una gran sort amb les estrelles, ja que la lluna seguia amagada tota la nit i els núvols ni es van atrevir a fer acte de presència, deixant-nos un impecable cel nocturn per retratar, presidit per les constel·lacions d’Orió, Canis Major, Taure i les Plèiades.
Després d’un merescut descans, vàrem cotinuar fent camí diumenge al matí, desdibuixant la nostra ruta per un nou recorregut, que ens va obrir una finestra a un nou punt de vista del mateix paisatge i a més, ens va permetre compartir la jornada amb les motos de neu i els trineus de gossos que freqüenten la zona, podent així aconseguir un reportatge més complet.
Aquí us deixo amb la foto de grup i una petita galeria per si voleu veure més fotografies d’aquest apassionant Phototrekking. L’any que ve, no podeu faltar!
