Viatge Fotogràfic a Escòcia: Crònica i fotos

22 d'agost de 2017 In Cursos, tallers i xerrades Viatges

Aquest any he llançat aquesta nova proposta de viatge fotogràfic. Escòcia planteja un tipus de viatge bastant més econòmic que Islàndia, però sense escatimar en espectacularitat. Els seus amplíssims paisatges, la seva variada meteorologia, la seva apassionant història i la seva propera vida salvatge fan d’Escòcia un dels països més complets que he visitat, fotogràficament parlant i per descomptat, en termes de natura.

A través dels deu dies que dura el viatge vam poder recórrer llacs i cascades, castells i valls, penya-segats i illes i vam poder ser espectadors de la cridòria i moviment de milers d’aus, del canvi de pelatge dels rens, de la tranquil·litat de les foques al sol i fins i tot de l’aparició vespertina d’algun cérvol, el monarca de la vall per als escocesos.

Doncs bé, com anava dient aquest any ha estat el primer en què, juntament a Australphoto, he organitzat i dirigit aquest viatge com a guia. Com sempre, aquest tipus de viatges dels dissenyo des meu gust i experiència prèvia, de manera que puc assegurar que tot allò que veurem com a grup és allò que crec més important i que voldria veure si fes un viatge només per a mi com a fotògrafa de natura, suposant que fos la primera vegada que visito el lloc.

La resposta a l’organització del viatge va ser més bona del que s’esperava i ens vam veure obligats a realitzar dues sortides en diferents dates per tal de no deixar ningú fora. El primer grup va sortir a finals de juny i el segon, a finals de juliol. Entre els integrants apareixeren algunes cares conegudes i altres de noves i cada grup va realitzar un viatge amb un resultat d’allò més variat, la qual cosa demostra que per molt que hagis estat en un lloc, no ho has vist tot i val la pena repetir:

El primer grup va gaudir d’una molt bona meteorologia, la qual cosa va facilitar les excursions per mar fins a les 7 illes escoceses que vam visitar a la recerca d’aus marines com frarets, xatracs àrtics, alcas, Somorgollaires i fulmars boreals entre tantes espècies que vam poder admirar des escassíssims metres de distància. A més, la majoria d’aus es trobaven en època de cria, fet que va facilitar la seva observació de ben a prop, pescant i portant el menjar als petits. El segon grup, més excursionista que el primer, va gaudir més de les ascencions i passejades de muntanya, els llocs més inaccessibles, els cels més amençadors i els aclaparadors paisatges de les Highlands, ressaltats pels núvols que a cada poc ens refrescaven i potenciaven els verds del paisatge.

Com sol passar en aquests viatges, els dos grups es componien, no solament de grans aficionats a la fotografia amb afany d’aprendre i tornar a casa amb un bon reportatge fotogràfic, sinó que, a més a més, també de petits gestos i diferents maneres de ser que feien de cada viatge un viatge únic i especial: la màgia de la bona companyia. Una cosa, que fa que fins i tot per a mi, cada viatge sigui diferent i irrepetible. Com oblidar a l’Esther, l’Eulàlia, el Cisco, la Rosa Maria, la Cecilia, en Ricard, en Lluís, en Joan, la Rosa o el Pep! Sense ells res hauria estat igual.